1.
(B ap. A). "
Eit, [...]. 2.º (B), llamada a una persona distante. 3.º (B), voz que se da al entrar en una casa"A.
Cf. heita. Eta etzanik dagon haren gana doa. / Heit lagun, bizi haiza?Ox 124.
Eit! arrotzok! zer dagizute?ZaitSof 129.
sense-2
2.Orixe en Aitorkizunak lo emplea como interjección: 'Ay', 'ay de' (traduce el latino vae; en este caso va seguido de sintagma nominal en caso dativo).Para Azkue tiene un significado diferente: "Eit! 1. º (Sal, R), interjec. de burla, equivale al vah latino" A. Eit, ordea, Zutaz ixil daudeneri. "Et vae tacentibus de te"
.OrAitork 12.
Eit milla ta bi milla bider gizarteko zoritxarrari. Ib. 277.
Ianaria daukan kabitik zabaltzen bada, eit eroriko da doakabea. "Heu cadet miser"
.Ib. 370.