larraindu
1.
(
V-gip ap. Iz
ArOñ
),
larrendu (
V-och ap. A Apend
),
larrindu (
V-ger ap. A
; Lcc).
Trillar.
"Paja trillada, lasto larrindua
"
Lcc.
"
Garixa larrainddu, desgranar el trigo"
Iz
ArOñ
.
Larrindu ostean, algotzez bilduta gelditzen dan gari-alea artu.
Zait RIEV
1933, 60.
Trillar (un camino).
Gauzki mota batetzaz oldozten yakin ezkero guzietan orobat irixteko bidea larrindua dagola.
Zink Crit 78.
2.
"
Larraindu (V), reconcentrar en la era la leña destinada a carbón"
A.