lehiati
1.
(H).
Pronto, presto.
Biz gizon guzia enzutera lehiati, berantkor minzatzera eta berantkor aserretzera.
Lç Iac 1, 19 (He, Dv erne, TB laster, Ol, IBk, IBe azkar).
2.
(V-gip? ap. A; Lar, Izt, H),
leiti
(Lar).
"Reacio"
Lar e Izt.
"Contencioso, porfiado"
Lar.
"Temático, temoso [...] leitia
"
Ib.
"Qui est porté à la contention, à la dispute, qui est opiniâtre. [...] Nor ere dan leiati, arekin itz gitxi
"
H.
"(FSeg), constante, tenaz"
A.
"Zélé, ambitieux"
H.