makina
Etim. De lat. baccinu .
1.
(H; -kh- SP, H),
makiña (-kh- BN, S; VocBN
, Gèze 319→Dv, Foix),
maki (Sal)
Ref.:
A (makiña, maki); Lh (makhiñ); Lrq /makhin'a/.
"Auge" SP s.v. asca. "Auge servant de mangeoire aux porcs" VocBN. "Nahi lukete egon bethi txerri batzu bezala, makiña bethearen aitzinean gizentzen, ce grands gourmands voudraient être toujours devant une auge pleine à s'engraisser comme des porcs" H. "Duerna, pesebre para cerdos" A. "Maki, pesebre de madera para los cerdos" Ib.
Nor eztu ikusi gure etxeko andriak txerrian makian saitsian begira nola xaten duen?
(Sal).
Garral EEs
1920, 28.
2.
(
-kh- SP vEys, H).
"Tine de bois"
SP.