zaldu
Etim. De lat. saltus.
Onom.:
Soto uno, que dicitur a rusticis Aker Çaltua. (1074) TAV 2.2.7.
In loco qui dicitur Zalduburua. (1080) Lac VM 35.
Aqueill lugar que se dize Çaldua. (1288) Arzam 460.
zaltu (R-vid ap. A
).
"Arboleda donde sestea el ganado. Bero egiten dionean, on da sartea zaltu kartan (R-vid)"
A.
Cf. EI 384: "(AN-arce), zaldu-ea, ugaldeko zalduea, ugaldien tartean lur puska, bi ugalde adarretan".