senton
1.
(Lar, H, A (que cita a O)),
sentoin (
-oña det., O-SP 231 SP).
Anciano, persona muy vieja.
"Decrépito"
, "decrépita, aplicado a la mujer" Lar.
Pese a las acepciones de Larramendi, no lo hemos encontrado con valor adj. Cf. sentana; seton.
Sentona, agorrilan bidez bahoa, uk eureki ekitakoa.
O Pr 669.
Morroin, neskatxa, bai senton, / eta berze guztiok.
Hm 98s.
Torturatu azkengabeak / bihurtuta sentona.
Azurm HitzB 36.
2.
"Il se dit aussi des vieux garçons et vieilles filles"
H.
v. SENTON ZAHAR (b).
Behinere etzen ezkondua izan, hobea baitzen donado edo senthon bizitzeko!
EGAlm 1897, 24.
Donado edo senthon.
Eskual 17-1-1908, 2.
3.
"Individu affectant la gravité"
Dv.
SENTON ZAHAR.
a))
Sabio de la Antigüedad.
Gogoz bazinakitza ere Iskritura saindu guzia eta senton zaharren erranak oro.
"Philosophorum dicta"
.
Dv Imit I 1, 3 (A traduce "centón"; SP, Ch, Mst filosofo, Ol yakitun).
b))
(BN-lab).
"Solterón"
EI
70.