luki
Etim. Probablemente, del nombre de persona latino Lucius .
1.
(V-ger-ple-arrig-oroz; Mic 9r, Lar Sup
H, Añ (V), Izt, Dv (V)),
lugi (Dv, que cita a Ur),
lupi (V-ple)
Ref.:
A;
Holmer ApuntV (luki, lupi);
EAEL
433
.
Zorro.
"Raposo"
Mic, Lar Sup e Izt.
"
Lukia, raposo (el enterrado o encavernado)"
Mg PAb 181 (en una serie de explicaciones etimológicas; tbn. en VMg XIV).
v. azeri.
Tr. Documentado en RS y algunos autores vizcaínos de los ss. XIX y XX. Las versiones vizcaínas de Mt 8, 20 emplean todas azeri . En DFrec hay 2 ejs. de luki .
Lukiari trankart egiteko goxtu bearko.
RS 437.
Azuarra ta luki miñ-artua.
Zav Fab,
RIEV 1907, 96.
Batu bere ziran azerija, / beste izen batez lugija, / ogigaztaia ta basakatua.
Ur CancB
III 92.
Eztituz bildurtuten / geiago lukiak / ama barik dagozan / oilasko txikiak.
Azc PB 134 (in Ur PoBasc 188 azerijak).
Txakur, luki, otso eta beste abere geiztoren batek.
Echta Jos 246.
Lukija zepora lez nai ezpadok jausi.
Enb 124.
Otu be egittia lukija bera baño azerigotzat audan orreri!
Otx 174.
2.
"(V-ple-arrig-oroz), astuto, sagaz"
A.
Etzala Bertolda osterantzeko azerija lakua, lukijagua baño.
Otx 56.
LUKI-BELAR
(-bedar V-ple ap. A). Espadaña, cola de caballo.
LUKI-BUZTAN
(V-ple ap. A Apend (s.v. azeribuztan)). "(R-is [?]), espadaña, cola de caballo" A.