1.
(SP <hats->).
(Lo) que produce comezón.
Iragan denean bekhatuaren plazera, han da berehala konzientziaren desplazera. Bekhatua, zauri hatz-gillea bezala da. Hatz egitean atsegin hartzen duzu. Ordea hatz gordin eginik, gelditzen zaitzu ondotik errasumina.
Ax 431 (V 280).
2.
(Lar Sup),
atzegile (Sal, R),
atsegile (R
)
Ref.:
A (atsegile, atzegile); Iz R 393.
"Comezón, alazagiña, atzgillea
"
Lar Sup (probablemente trad. errónea del ej. de Axular citado supra).
"Picor, comezón. Atsegile bat badud ezpaidoked gendu
"
A.
"
Atzegíle diar, tengo rasquera"
Iz R 393.
v. hatz
(3).