sor-seinale
1.
(AN, L, BN, S),
sort-señale (B, BN-ciz-lab, S)
Ref.:
A (sor-señale); A EY I 81; Lrq (sor-señale).
"Lunar"
A.
"Grain de beauté"
Lrq.
Sor-señalea ikusten ezten tokian badago, aberasten da duena.
(BN-ciz).
A EY I 82.
Sor-señalea eskuiko aldean baldin bada, señale huna da; ezkerrekoan, txarra .
(S-no).
Ib. 82.
2.
"
Sortseinalea, marque, tache sur le corps qu'on a de naissance"
H (s.v. seinalea).
Altxa zak, altxa ezker aldeko begia / ene semeak han baitik sor seinalea.
Balad 65.
Hoita sei urthe dituzke ene sor seinaleak.Hb Esk 18.