bedeinkagarri
1.
(Adj.).
Bendito, digno de bendición.
Mendiolako etxe iaun ospatsuaren izen bedeinkagarria Euskalerrian il zala iakin zan.
Ag AL 81.
Ez neuke gura neure Eliza Ama Done Maite Bedeinkagarriari ondo ez derizkion gauzarik txikiena erakutsi: lenago ill.
Ib. 110n.
Iauregi bedeinkagarri atatik.
Ib. 148.
Bere garbitasun orregatik da zeruarentzat bedeinkagarria.
Ag Serm 259.
2.
(Sust.).
"(G-goi), propina o sobra que dan los vendedores, después de completar la medida"
A.