berera
I .
(Adv.).
(V ap. A; A DBols).
Cómodamente, a sus anchas. "Descansadamente" A. "Cómodamente" A DBols.
Antton, akura zak beor ongi ezi bat, Ibarretik gorakoa Andre Medelek berera egin dezan.
A Ardi 60.
An irentsiko ziran txal, oilasko-oilanda, bildots ta arkume, izokin, kui, arrautza ta gainerako jakiz, gezurrik esan gabe, bi urte luzetan etxea berera erabiliko degu.
Ib. 77.
Sakristauak dirade, beñipein geienak, / Berera zelan ondo bixi dakienak.
Enb 162.
II .
(Adj.).
1.
"(V, BN), cómodo"
A.
2.
"
Euri berera (V-m), lluvia abundante y benéfica [...]. Lur berera (Vc), tierra fértil. Etxe berera (V), casa franca, abundante"
A.
3.
"
Andra berera edo gizagiña (V-m), la mujer hacendosa que sabe entenderse bien con el marido"
A.
III .
(Tras partitivo).
Suficiente(s).
Nekez artuko dozu / dirurik berera, / alper izango zara / Mari zapatera.
Azc PB 234.
Eztauko Nazinoak/ ontzirik berera / eroateko laster / semeak etxera?
Ib. 318.
BERERAKO.
"(V), cómodo" A.
Etzan, ez, egikizun bererakoa ta samurra goizalde artan lo egitea.
A Ardi 124.