boskoitz
1.
(G ap. A
),
boskotx (V ap. A
) .
(Adj.).
"Quíntuple, compuesto de cinco"
A.
"
Boskotx (V-gip), arañas de iglesia de cinco brazos"
Ib.
"
Argimutil boskoitza es un candelabro de quíntuple luz"
A Morf 240.
2.
boskotx
(V-arr-al-ger-oroz-ple ap. A; Añ (V), Arzdi Plant1),
boskotxa
(V-ger ap. A).
(Sust.). Ruda. "Lotus (en Lekeitio); las estípulas foliáceas hacen aparecer las hojas como de 5 foliolas" Arzdi Plant1. v. bortusai, 1 arruta.
Zuek mendaren ta boskotxaren ta belarki guzien amarrenak ematen dituzue.
(Lc 11, 42).
Ir YKBiz 273 (Ker boskoitz; Lç ruta, He arroda belhar, TB rua, Oteiza ruda, HeH, Leon bortu-sai, Dv errua, Ol bortusai, Arriand bortuzai, Or ezamillo, IBk erruda
).
Enplastu au gauza askogaz egiten da: urdel-bedar, boskotx ta erromerua austuta.
(V-arr).
A EY IV 260.