erretura
1.
(V, G; Aq 467),
erratura (V-ple-gip),
arretura (G-azp)
Ref.: A (erratura, erretura); Iz UrrAnz, ArOñ (errátura, erreturia); Elexp Berg; ZestErret.
"Montoncito de broza que se quema en las heredades y montes"
Aq.
"Rotura, quemaduras que se hacen en el campo destinado a la siembra"
A.
"
Zaborrerixiakin, lur eta guzti, pillia eiñ eta sua emoten jakon. Honi esaten jako erreturia
"
Elexp Berg.
"
Baatza erretura itea juntzan atta
"
ZestErret.
v. errake, erralo, errekin
(2).
2.
Acción de quemarse, incendio.
Etxe zaar batek ziarduan su ta gar. [...] Ez egoan urian, alako su eta erretura ikaragarririk zegaz itxungi.
Erkiag BatB 10.