marrumalari
(H).
Rugidor.
"Qui mugit, beugle, rugit souvent et fort. [...] Par ext., aux personnes, principalement aux enfants. Haur marrumalariagorik othe da?
"
H, que cita a Leiçarraga.
Zuen etsai deabrua, lehoin marrumalari bat bezala, zuen inguru dabila.
Lç 1 Petr 5, 8 (He marrubialari
).