mutxikatu
1.
(
-au V-m? ap. A, que cita a fB),
muxikatu (
H).
Mordisquear; roer.
"Mordiller, grignoter, ronger"
H (que cita a AA).
Zerren asieran ogi bedeikatua zana, laster galduko dan edo katuren batek mutxikatuko duan.
AA II 122.
Ganadu guztiak sartuta, mutxikauta, zapalduta, zikinduta itxi dituben ortubak.
fB Ic II 85 (Azkue traduce "revueltos").
"Pellizcar quitando pedazos, mutxikatu
"
Dgs-Lar 6.
(Fig.).
"
Muxikatzea, amoindrir, causer un dommage"
H (que cita el ej. de AA).
Mutxikatu bear dezu lagun urkoaren izen ona?
AA II 492.
2.
"(G-to), tajar, hacer muescas, por ej., en una mesa"
A.