xukagarri
1.
(
-kh- Dv).
"Épuisant; [...] qui est propre à essuyer"
Dv.
[Oraiko neskatxa batzu] errentak ttipi, bainan handi gutiziak / [...] aitaren izerdien zer xukhagarriak.
Elzb Po 220s.
(Tema nudo tras gen. o tema nominal nudo).
"
Indazu oihal bat eskuen xukhagarri, donnez-moi un linge pour essuyer les mains"
Dv.
"
Gizon hori ez da deusetako, etxe xukhagarri baizik, cet homme n'est bot à rien, si ce n'est à épuiser la maison"
Ib.
2.
"Fig., qui peut être épuisé. [...] Aintzira horiek ez dire xukhagarri, ces marécages nes sont pas susceptibles d'asséchement ou de desséchement"
Dv.