xuritze
1.
(L, BN, S ap. Lh
).
Acción de pelar, mondar.
"Dépouillement des récoltes"
Lh.
v. artazuritze.
Lur sagar xuritzea utzirik, badoha erkatz larriaren bilha.
Barb Sup 98.
2.
Esclarecimiento, aclaración.
Gero jin direnian / Elhe xuritziak / Erranak oro uka.
(1915).
LuzKant
60.
Gizonaren urhats, aztura, ikertzeko khar, [...] lehen gertatuen xuritze (l'histoire), esku-lan, sineste, bizipide.
JE Bur 97s.
3.
Confesión (sacramento).
Xuritzeak zure gain, kalonje kofesor.
Larre ArtzainE 350.