tintoil
(SP→Dv, H).
Mancha de tinta que cae sobre el papel.
TTINTTOIL.
-oilla Dv y A, que citan a Hb
(Formas con palat. expr.).
Ttinttoila bat diruri untzi batek urrun itsasoan.
Hb Egia 39.
Zuk ditutzu [...] iraegin bitarte guzian ezin konda daitazken ttintoilla karezkoek.
BOEl 221.
(se trata de Atheka, en una versión diferente de la de 1870)