tortikatu
1.
(H),
tortiketu (AN-larr ap. Asp Leiz2
).
"Rendre ou devenir couvert, sali de matières, d'ordures épaisses qui durcissent ou font corps ensemble"
H.
"Ensuciarse"
Asp Leiz2.
.
Legenar zikin, eta maizanre likitsakin tortikaturik daudenak.
Izt C 81.
Arpegia ezarri ziozkaten istu eta karkaxa zikiñakin tortikatua.
Lard 464.
2.
"
Tortikau (V-m), hacerse la tierra dura por los hielos y las nieves"
A.
3.
"
Tortikau (V-m?), apelmazar, prensar"
A.
4.
(G-to, B ap. A
),
tortiketu (AN-larr ap. Asp Leiz2
).
"Estreñirse el ganado, por haber comido hojas o cortezas que tienen tanino"
A.
"Enfermarse por comer pepitas de manzanas, nueces"
Asp Leiz2.
.
5.
"Envenenar"
Asp ANaf.
.