uspeldu
1.
(
AN, L, BN ap. A
; SP (sin trad.),
Urt,
Aq,
VocBN
,
Dv,
H),
uzpeldu.
Amoratar(se), llenar(se) de hematomas.
"Meurtrir"
SP.
"
Zehatuaren podorez uspeldua
"
Urt IV 20.
"Acardenalarse"
Aq 861.
"Acardenalado"
Ib.
860.
Eta zafardako batez / bere bisaia uspeltzen.
Gç 85.
Haren berthaite zifletez uzpeldiak.
AR 158s.
Haren aurpegi adoragarria dakusat guzia behar-ondokoz uspeldua ta kherru zikhinez estalia.
Dh 484.
Ohartzea [...] erortzen ziren arroken zatiek zutela uspelzen.
BOEl 220.
(se trata de Atheka, en una versión diferente de la de 1870)
Uspeldua edo urdindua.
Jnn SBi 123.
Mailez-mail gorphutz guzia kaskaka uspeltzen zaio.
Arb Igand 87.
Oro uspeldua da, oro zehatua.
Ib. 85.
Batzu hilak, bertzeak uspelduak.
Barb Leg 130.
ospeldu
(H),
ozpeldu
.
Llenar(se) de sabañones.
"Donner ou acquérir des engelures. Otzak ospeltzen ditu atzak, le froid donne des engelures aux doigts. Ospeldu zaizkit bearriak, mes oreilles sont atteintes d'engelures"
H.
(Part. en función de adj.).
Sartu du Neguak sudur / ozpeldu-zorrotza.
'Hecha un sabañón'
.
Ldi BB 32.
2.
(BN-baig ap. A
).
Abollar(se).
"
Sagar uspeldua
ustelkor da, pomme cotie est sujet à se pourrir"
H.
"Abollar"
A.
Zelatik bi eskuez dilingo erakusten dauku bere pirripita: atzeko errota uspeldua du eta irringarriki kakola-makolatua.
JE Ber 45.
3.
"
Ospeldu (Sal), madurar mucho las frutas"
A.