(...)
Euskarazko testua: Etxe honi buruzko lehenengo datuak Bizkaiko Batzar Nagusietako artxiboan erregistratu ziren 1696an, Tomás de Otalorruchi Del Alisal Echevarri Lartategui sestaoarrak jarritako bizkaitartasun eta kaparetasun-eskaera batean [168. oharra: Carrandi, 1958: 1913; 587 or.]. Halaber, dokumentu honetan bertan beste oinetxe sestaoar bat ere aipatzen da, del Alisal izenekoa. Bi etxondo hauek familiaz loturik zeuden beren seme-alabak ziren Fernando del Alisal eta María de Larretategui elkarrekin ezkonduta zeudelako. Senar-emazte hauen alaba, María del Alisal y Larretategui, Okondo (Araba) haraneko Otaola Urruchi-Echavarri etxondoko Francisco de Otaola Urruchi y Echevarri-rekin esposatu zen eta haien semea gorago aipatutako Tomás de Otalorruchi del Alisal eskatzailea izan zen. // 1831. urtean, Madrilen bizi zen Pedro Otaola Urruchi-k jarritako bizkaitartasun aitortza-auzia zela kausa, berriro aipatzen dira sestaoar oinetxe hauek, eta baita Okondokoak ere. Agiri honen sarrera gisa, auzi-jartzailearen familiaren aipu genealogiko txiki hau agertzen da, zera dioena: «En el Valle de Oquendo había casas solares de Otaola Urruchi y de Echábarri, como en el Concejo de Santa María de Sestao las había del Alisal y Larretategui» [169. oharra: Basanta, 1927: 326 or. eta hurrengoak]. // Larretategui euskal toponimoa da eta bere osagaiak dira, larre izena, -eta- leku-ugaritasunezko atzizkia eta -tegi leku atzizkia eta kasu honetan esanahia ‘larreak dauden lekua’ edo ‘bazkalekua’ izango litzateke. Baina litekeena da Larreta abizena izatea, orduan -tegi atzizkiak ‘etxea’ adieraziko luke eta Larretategi izenak ‘Larreta familiaren etxea’ adieraziko luke. Lartategui aldaerari dagokionez, esan behar da -e- bokalaren sinkoparen kausa azentua dela, aurreko bokalaren galera eragin dezakeena, alegia: Larretátegi > Larr(e)tátegi > Lartategi. /// Gaztelaniazko testua: Los primeros datos sobre la casa Larretategui se registraron en el archivo de las Juntas Generales de Bizkaia en el año 1696, en una solicitud de reconocimiento de vizcainía e hidalguía presentada por el sestaoarra Tomás de Otalorruchi del Alisal Echevarri Lartategui [170. oharra: Carrandi, 1958: 1913, p 587]. Asimismo, en este documento también aparece citada otra casa solariega de Sestao llamada del Alisal. Estas dos casas estaban unidas familiarmente pues sus hijos Fernando del Alisal y María de Larretategui formaban matrimonio, cuya hija se llamó María del Alisal y Larretategui. Esta mujer casó con Francisco de Otaola Urruchi y Echevarri, del solar alaves de Otaola Urruchi-Echavarri en el valle de Okondo y tuvieron por hijo al solicitante citado más arriba Tomás de Otalorruchi del Alisal. // En 1831, en un pleito sobre reconocimiento de vizcainía que pone Pedro de Otaola Urruchi, vecino de Madrid, se vuelven a citar estas dos casa solariegas sestaoarras, así como las de Okondo. En este documento, a modo de entrada, se hace una pequeña reseña de la genealogía del peticionario, que dice así: ≪En el Valle de Oquendo había casas solares de Otaola Urruchi y de Echabarri, como en el Concejo de Santa María de Sestao las había del Alisal y Larretategui≫ [171. oharra: Basanta, 1927: p 326 y ss]. // El nombre Larretategui está compuesto por el sustantivo larre ‘prado’, el sufijo locativo-abundancial -eta- y el sufijo -tegi, que expresa ‘lugar’, y, por tanto, su significado sería ‘lugar de prados o pastizal’. Pero cabe la posibilidad de que Larreta sea un apellido, en este caso -tegi podría tener el valor de ‘casa’ y Larretategi significaría ‘la casa de la familia Larreta’. Por lo que atañe a la variante Lartategui, seguramente la sincopa de -e- se deba al acento, que puede provocar la pérdida de la vocal pretónica: Larretategi > Larr(e)tategi > Lartategi
(...)
Zer: Desagertutako oinetxea / Casa solariega desaparecida
Non: Sestao
Jatorria:
IZ.06